|
Sistemes Telemàtics
|
STI-2
|
Configuració bàsica de xarxa TCP/IP en Linux
|
GNU/Linux
|
29-09-2008
|
CONFIGURACIÓ
BÀSICA DE XARXA TCP/IP EN GNU/LINUX: DRIVERS,
CONFIGURACIÓ D'INTERFÍCIES I CONNEXIÓ A INTERNET.
TEORIA
1- Introducció.
Fer la configuració de xarxa bàsica d'un ordinador, vol dir el següent:
a) Instal.lar la targeta de xarxa: Ho veureu en la part de Hardware d'aquest crèdit.
b) Instal.lar i activar els drivers de la targeta de xarxa: Sense els drivers, el sistema operatiu no pot controlar i treballar amb la targeta de xarxa instal.lada.
c) Assignar una adreça IP: Una conjunt de 4
números entre 0 i 255 en decimal, separats per punts, com per
exemple 172.16.100.25, i que serveix per identificar
l'ordinador dins de la xarxa.
d) Assignar una màscara de subxarxa: Una conjunt de 4
números entre 0 i 255 en decimal, separats per punts, com per
exemple 255.255.0.0, i que serveix
per fer agrupacions d'ordinadors dins d'una xarxa, de manera que
ordinadors que formen part d'una mateixa agrupació estan
connectats entre ells, i els que no formen part,
no estan connectats, llevat que utilitzem un dispositiu de xarxa (p.
ex., un router) que els interconnecti. Per fer una agrupació,
s'utlitzen les màscares de subxarxa i les adreces IP de
cada ordinador.
e) Indicar l'adreça IP del router de la LAN: Aquest
router ens permet connectar-nos a xarxes externes que no formen part de
la nostra LAN, i per tant, és el dispositiu
que permet connectar la nostra LAN a Internet.
f) Assignar un nom a l'ordinador i indicar el domini al qual pertany:
Podem fer que el nostre ordinador s'identifiqui pel nom pc1.clot.org, o
ord8.aula508.etpclot.net, o qualsevol
altra combinació de paraules, separades per punts. La primera
paraula és sempre el nom de l'ordinador, i la resta de paraules
indiquen el subdomini i domini al qual pertany l'ordinador.
Per exemple, ord8.aula508.etpclot.net, és un ordinador que
pertany al domini "etpclot.net", i dins d'aquest domini, pertany al
subdomini "aula508", i el nom d'aquest ordinador és
"ord8". Dins d'una LAN configurada correctament, podem identificar un
ordinador per la seva IP o pel seu nom i domini.
f) Indicar amb quins servidors DNS (Domain Name Server) treballarà l'ordinador.:
Un servidor DNS, és capaç de trobar, a partir del nom i
domini d'un ordinador, quina és la seva adreça IP, i
també fer la tasca contrària. Això és
útil dins d'una LAN o d'Internet perquè si bé els
essers humans treballen millors amb noms i noms de domini, els
ordinadors només treballen amb IP. Si volem treballar amb IP's i
nom sense cap problema dins d'una LAN, treballar amb servidors DNS
és molt convenient. A Internet és necessari treballar amb
servidors DNS per poder utilitzar noms com per exemple www.google.com
en comptes d'adreces IP.
La feina de fer
la configuració bàsica de xarxa, la podem dur a terme des
de l'entorn alfanumèric i utilitzant les instruccions o
bé de manera gràfica, si la distribució amb la
qual
treballem té una eina administrativa que faci aquesta tasca. En
el cas de la distribució SuSE de GNU/Linux, tenim l'eina
gràfica administrativa YaST
Com
a administradors d'un sistema Linux també hem de ser concients
de que podem fer que una part molt important de la feina de
configuració
de xarxa bàsica de l'ordinador es dugui a terme de manera
automàtica, utilitzant d'un servidor DHCP (Dynamic Host Control
Protocol) que estaria connectat amb el nostre ordinador per
mitjà de la LAN.
Així
doncs, dins d'aquesta pràctica, aprendrem a configurar
l'adreça IP d'una targeta de xarxa, i també a posar els
valors correctes de la
seva màscara de subxarxa, i a indicar el valor de
l'adreça IP del router de la xarxa que permet connectar una LAN
amb Internet, i el valor de les adreces IP dels servidors DNS
necessaris per poder utilitzar noms de domini a Internet. També
veurem com assignar un nom i domini a un ordinador amb sistema operatiu
GNU/Linux. Una altra part important de la
pràctica consisteix en treballar amb els drivers de la targeta
de xarxa. Finalment, dins d'aquesta pràctica, veurem la
diferència entre configurar automàticament la targeta de
xarxa
d'un ordinador per mitjà d'un servidor DHCP, o com fer-ho
manualment.
2- Utilització de yast2 per realitzar la configuració de xarxa automàticament .
El cas
més senzill és aquell en el qual podem configurar el
nostre ordinador per a què es connecti a un servidor DHCP de
manera que rebi automàticament tots el paràmetres de
configuràció de xarxa,
i a més a més, tenim una eina administrativa de l'entorn
gràfic que ens permet fer aquesta configuració. En el cas
de la distribució SuSE 10.3 de GNU/Linux aquesta eina es diu
YaST i haureu de seguir els següents passos per fer la
configuració de xarxa:
1- Entra amb el login i password d'usuari sti2.
2- Executa YaST
(Ho trobareu Menú Principal --> Sistema --> YaST). Us
demanarà el password de root, perquè heu executat YaST
com a usuari sti2.
3- Fes click a sobre de "Dispositivos de xarxa".
4- Fes click a sobre de "Targeta de xarxa".
5- Dins de la secció "Network Settings", fes click a sobre de la pestanya "Resum".
6- Selecciona la targeta de xarxa amb la qual vos treballar-hi, i després fes click a sobre de la tecla virtual "Configure".
7-
Dins de la secció "Network Card Setup", dins de la
pestanya "Adreça" fes click a sobre de "Dynamic
Adress".
8- Fes click a sobre de la tecla virtual "Següent".
9- Fes click a sobre de la tecla virtual "Finaliza" per tancar la secció de configuració de la interficie de xarxa.
Ara
ja s'ha configurat l'ordinador, de manera que rebi
automàticament una adreça IP, màscara de subxarxa,
adreça del
router, IP del servidors DNS, i un nom i nom de domini des d'un
servidor DHCP (sempre i quan, el servidor DHCP hagi estat configurat
per donar totes aquestes dades).
L'únic servidor DHCP que hi ha, és el servidor DHCP de
l'escola, de manera que serà aquest servidor qui
assignarà tots els paràmetre de configuració de la
xarxa al nostre
ordinador (si més no, les més importants, com per
exemple, una adreça IP). Es pot comprovar que la
configuració d'IP és correcta navegant per Internet
amb Mozilla o Konqueror
3- Utilització de yast2 per realitzar la configuració de xarxa manualment.
Fer la
configuració de xarxa de l'ordinador manualment és
també molt fàcil amb l'ajut de l'eina YaST. Només
hem de seguir els següents passos:
1- Entra amb el login i password d'usuari sti2 de l'equip linux.
2- Executa YaST
(Ho trobareu Menú Principal --> Sistema --> YaST). Us
demanarà el password de root, perquè heu executat YaST
com a usuari sti2.
3- Fes click a sobre de "Dispositius de xarxa".
4- Fes click a sobre de "Targeta de xarxa".
5- Dins de la secció "Network Settings", fes click a sobre de la pestanya "Resum".
6- Selecciona la targeta de xarxa amb la qual vos treballar-hi, i després fes click a sobre de la tecla virtual "Configure".
7-
Dins de la secció "Network Card Setup", i dins de la
pestanya "Adreça" fes click a sobre de "Statically assigned IP Adress".
8-
Escriu 172.16.220.X on X és el número del teu ordinador
(Mira l'etiqueta a la pantalla. És el número que hi ha
després de la barra i abans de la M.) a la secció
"Adreça IP".
9- Escriu 255.255.0.0 a la secció "Máscara de la subxarxa".
10- Fes click a sobre de la tecla virtual "Següent".
10- Dins de la secció "Network Settings", fes click a sobre de la pestanya "Hostname/DNS".
11- Escriu el nom del teu ordinador. Per fer-ho, a la secció "Nom de l'ordinador central" pcX, o X és el número del teu ordinador.
12- Escriu el nom de domini al qual pertany l'ordinador. Per fer-ho, a la secció "Nom del domini" escriu etpc.net.
13- Valida "Escriu el nom de l'ordinador central a /etc/hosts".
14- Valida "Change /etc/resolv.conf manually".
15- Dins de la mateixa pantalla a la secció "Servidor de noms 1" escriu 192.168.10.10 .
16- Dins de la mateixa pantalla a la secció "Servidor de noms 2" escriu 80.58.0.33 .
17- Dins de la mateixa pantalla a la secció "Servidor de noms 3" escriu 80.58.32.97 .
18- Esborra qualsevol nom de domini que trobis a "Cerca de dominis".
19- Dins de la secció "Network Settings", fes click a sobre de la pestanya "Encaminament".
20- Escriu 172.16.0.4 a la secció "Pasarela predeterminada".
21- Fes click a sobre de la tecla virtual "Finaliza" per tancar la secció de configuració de la interficie de xarxa.
Ara
ja s'ha completat manualment la configuració de xarxa de
l'ordinador. Es pot comprovar que la configuració d'IP és
correcta, navegant per Internet
amb Mozilla o Konqueror.
4- Utilització de l'interpret d'ordres per realitzar la configuració de xarxa automàticament .
Tot
i que treballar amb l'interpret d'ordres pot semblar més
difícil, en el cas la distribució SuSE de GNU/Linux (i
també en la gran majoria de distribucions actuals) ,
després de fer la instal.lació, és molt
fàcil demanar al configuració de xarxa automàtica
del nostre ordinador. Per això, només cal cridar al
programa dhclient
que pot posar en marxa el programa client del servei DHCP i així
demanar al servidor DHCP tota la configuració
automàtica de xarxa. Treballar amb aquesta ordre és tan
fàcil com obrir l'interpret d'ordres, passar a usuari root executant:
su -
i
quan demani la contrassenya s'haura d'escriure a continuaci. La
contrassenya no es veurà per pantalla. Veurem que el prompt
canvia de color i de valor.Un cop som usuari root haurem d'executar:
dhclient ==> Per posar en marxa el procés dhclient i rebre configuració de xarxa de part del servidor DHCP.
Si a continuació, executem l'ordre ifconfig, podrem veure si tenim IP, i quin és el seu valor. L'ordre ifconfig l'estudiarem amb més profunditat en el següent apartat.
killproc dhclient ==> Per matar el procés dhclient.
Matar el procés dhclient no eliminarà la nostra configuració de xarxa.
5-
Utilització de l'interpret d'ordrees per treballar amb drivers
de la targeta de xarxa i realitzar la configuració de xarxa
manualment .
5.1- Informació bàsica de la interfície de xarxa
Per veure la informació bàsica de la interfície de xarxa haurem d'executar com a usuari root l'ordre:
hwinfo --netcard
que ens donarà molta informaci important, com per exemple: a) Model i fabricant de la targeta de xarxa, b) Nom del controlador de la targeta de xarxa i si està o no carregat en memòria, c) Nom de la interfície de xarxa, d) Adreça MAC, e) IRQ, IOMEM.
5.2- Targeta de xarxa a nivell físic. IRQ, IO ADRESS, BASE ADRESS
Per veure la interrupció utilitzada per la targeta de xarxa, heu de veure el contingut del fitxer /proc/interrupts. Per això només cal executar l'ordre:
cat /proc/interrupts
A l'última columna trobarem el nom de la interfície de
xarxa (generalment eth0), i el núómero d'interrupci
associat al dispostiu.
Per veure la IO ADRESS de la targeta de xarxa, heu de veure el contingut del fitxer /proc/ioports. Per això només cal executar l'ordre:
cat /proc/ioports
Per veure la interrupció la BASE ADRESS de la targeta de xarxa, heu de veure el contingut del fitxer /proc/iomem . Per això només cal executar l'ordre:
cat /proc/iomem
5.3- Mòduls del sistema. Drivers de la targeta de xarxa. Obtenció. Instal.lació. Localització
Un mòdul és un software que es carrega en memòria
i serveix, entre d'altres utilitats, per permetre al sistema operatius
controlar el hardware de l'ordinador, com per exemple la targeta de
xarxa. És a dir,
un mòduls pot ser un driver de la targerta de xarxa.
Els mòduls o drivers de la targeta de xarxa, els podeu trobar en el vostre ordinador dins del següent directori:
/lib/modules/2.6.22.5-31-default/kernel/drivers/net/
El directori 2.6.22.5-31-default potser no és just el que teniu al vostre
ordinador, però hi haurà un amb un nom molt similiar (en
realitat el nom del directori que us hauria de sortir, és el nom
de la versió del kernel que esteu executant, que podeu trobar
fàcilment executant la comanda uname -r).Els mòduls o drivers, són tots els fitxers que tenen extensió .ko. Aquests mòduls es troben al disc dur. Perquè siguin utils, cal carregar-los en memòria.
El fet de tenir un mòdul en el disc dur, no vol dir que el sistema l'estigui utilitzant.
Els fitxers ".ko", són fitxers objecte, és a dir, els
drivers, són obtinguts del fabricant o el seu creador en forma
d'un fitxer amb codi en llenguatge C, i l'hem de compilar. Un cop
compilat, obtenim el fitxer objecte, que és el mòdul que
permet al sistema controlar un determinat hardware quan el carreguem en
memòria.
En el cas dels ordinador que tenim a l'escola, gairebé tots tenen
una targeta de xarxa construïda en base al chipset de xarxa model
8139 de la casa Realtek. Si us fixeu en el directori indicat, veureu
que hi ha dos mòduls capaços de controlar aquest tipus de
targetes de xarxa: rtl8139.ko i 8139too.ko. A les àules 506, 507 i 508 la targeta t un chipset de xarxa model Atheros L2 Fast Ethernet 10/100 BaseTX, i el mòdul que s'utilitza és el atl2.ko.
5.3- El fitxer /etc/modules.conf
La targeta de xarxa que tenim al nostre ordinador, comprovareu que s'identifica amb el nom eth0. Aquest nom és un alias. Cal associar aquest nom al mòdul correcte. El fitxer
/etc/modules.conf és qui fa aquesta feina. Aquest fitxer és utilitzat per les intruccions depmod i modprobe de les quals parlarem més endavant, i també es llegit durant el procés d'arrancada d l'ordinador per
saber quins mòduls s'han de carregar en memòria.
5.4- Ordre depmod i fitxer /lib/modules/2.6.22.5-31-default/etc/modules.dep
Molts mòduls poden estar carregats en memòria,
però per poder treballar, cal que n'hi hagin uns altres
carregats previament. L'ordre depmod comprova el fitxer /etc/modules.conf, i és capaç de generar un fitxer,
de nom modules.dep, i que es trobarà al directori /lib/modules/2.6.22.5-31-default,
que és de tipus text, on hi ha un llistat de totes les
dependències entre mòduls. Aquest fitxer, serà
utilitzar després per exemple per l'ordre modprobe.
Podem fer un depmod en qualsevol moment o un depmod -a per tenir al dia el fitxer de dependències modules.dep. Si el fitxer modules.dep no existeix, l'ordre depmod el crearà.
5.5- Ordre modprobe
Serveix per carregar i descarregar mòduls de memòria. Si
volem carregar el mòdul atl2.ko en memòria,
només hem de fer el següent:
modprobe atl2
Ara bé, com que eth0 és un alias del nom real del driver (o mòdul) de la targeta de xarxa, també podem executar:
modprobe eth0
Si volem descarregar el mòdul atl2.ko de memòria, només hem de fer el següent:
modprobe -r atl2
o també:
modprobe -r eth0
Hem de tenir en compte que per poder descarregar un mòdul de
memòria, previament hem hagut de desactivar la interfície
o interfícies de xarxa que l'utilitzin. En cas contrari no es
deixarà descarregar. En la següent secció veurem com
fer-ho.
5.6- Ordre ifconfig com a eina de configuració de la targeta de xarxa
Un cop tenim carregats els drivers, hem de configurar i controlar la
targeta de xarxa a nivell d'IP. Per fer això, ens cal l'ordre ifconfig.
L'ordre ifconfig, sense cap paràmetre ens informa de l'estat i
configuració de totes les interfícies de xarxa existents
i actives (per veure les actives i no actives, cal executar ifconfig -a). En el cas de la
interfície eth0
ens dóna informació sobre l'adreça MAC,
l'adreça IP, els alias d'IP, l'adreça IP versió 6,
la màscara de subxarxa,
l'adreça de broadcast, la IRQ i IO ADRESS, entre moltes altres
informacions importants com per exemple la MTU, que és la
longitud màxima d'una trama ethernet amb la qual pot treballar
la targeta.
Si volem desactivar una interfície de xarxa (a nivell d'IP), hem d'executar la comanda:
ifconfig eth0 down
i si volem activar-la:
ifconfig eth0 up
Si volem posar una IP i màscara de subxarxa a una targeta de
xarxa que no ha estat configurada, és tan fàcil com
executar:
ifconfig eth0 172.16.250.240 netmask 255.255.0.0
i si volem afegir l'adreça de broadcast (que per defecte resta
predeterminada per l'adreça IP i màscara) executarem:
ifconfig eth0 172.16.250.240 netmask 255.255.0.0 broadcast 172.16.255.255
5.7- Ordre route com a eina per afegir l'adreça del router
L'ordre route té més utilitats que veuerem en
pràctiques posteriors. Ara per ara, només volem
configurar el sistema perquè sapiga quina és
l'adreça IP del router que ens permetrà accedir
a Internet a partir de la xarxa d'àrea local. L'ordre per fer
això és la següent:
route add default gw 172.16.0.4
on 172.16.0.4 és l'adreça IP del router de l'escola,
però pot anar canviant en funció de la xarxa a la qual
ens connectem. Si volem eliminar l'adreça IP del router,
només cal fer el segünet:
route del default gw 172.16.0.4
5.8- El fitxer /etc/resolv.conf
Un últim
paràmetre important si volem unir el nostre ordinador a una LAN
amb connexió a Internet, és informar al sistema quins
són les adreces IP del servidors DNS amb els quals ens podem
comunicar. Per fer això només ens cal obrir el fitxer
/etc/resolv.conf, que és un fitxer de texte. Si no
existeix, es pot crear des de zero. Un cop obert, cada IP de servidor
DNS s'ha d'indicar de la següent manera:
nameserver 195.235.96.90
i es poden arribar a escriure-hi tres adreces IP.
NOTA: Per obrir o crear un fitxer podeu utilitzar el programa gràfic gedit executant-lo com a usuari root. Per això només cal executar:
kdesu gedit /etc/resolv.conf
També podeu des de l'entorn alfanumèric passar a ser usuari root i executar l'editor joe així :
joe /etc/resolv.conf
Per veure, sense modificar-les, les adreces IP dels servidors DNS, des de l'entorn alfanumèric podeu executar l'ordre :
cat /etc/resolv.conf
6- Ordre ping
Per mitjà de l'ordre ping
és fàcil saber si estem connectats a nivell d'IP amb
altres ordinadors o dispositius de xarxa (com per exemple un router).
L'ordre és molt senzilla. Si volem
veure si tenim connexió amb un ordinador o dispositiu de xarxa
amb adreça IP 172.16.0.4, només hem d'executar:
ping 172.16.0.4
Si hi ha connexió, rebrem una resposta del tipus:
asi2@linux:~> ping 172.16.0.4
PING 172.16.0.4 (172.16.0.4) from 172.16.0.47 : 56(84) bytes of data.
64 bytes from 172.16.0.4: icmp_seq=1 ttl=128 time=0.684 ms
64 bytes from 172.16.0.4: icmp_seq=2 ttl=128 time=0.410 ms
64 bytes from 172.16.0.4: icmp_seq=3 ttl=128 time=0.344 ms
64 bytes from 172.16.0.4: icmp_seq=4 ttl=128 time=0.487 ms
...........
...........
i no finalitzarà fins que no fem un Control-C. El fet que al
final hi hagi un temps, vol dir que hem rebut resposta, i també
quant de temps hem trigat a rebre-la.
Si no hi ha connexió, rebrem una resposta del tipus:
daniel@sh1:~> ping 172.16.0.46
PING 172.16.0.46 (172.16.0.46) from 172.16.0.47 : 56(84) bytes of data.
From 172.16.0.47: icmp_seq=1 Destination Host Unreachable
From 172.16.0.47 icmp_seq=1 Destination Host Unreachable
From 172.16.0.47 icmp_seq=2 Destination Host Unreachable
From 172.16.0.47 icmp_seq=3 Destination Host Unreachable
From 172.16.0.47 icmp_seq=4 Destination Host Unreachable
From 172.16.0.47 icmp_seq=5 Destination Host Unreachable
...........
...........
i no finalitzarà fins que no fem un Control-C. El fet que surti
la frase "Destination Host Unreachable" vol dir que no hi ha
connexió amb l'ordinador o dispositiu de xarxa
amb el qual ens voliem connectar.
Molt sovint és pràctic, quan no ens podem connectar a un
xarxa, comprovar si la nostra pròpia interfície de xarxa
està correctament configurada. Això és molt
fàcil fent-nos a
nosaltres mateixos (o sigui, al nostre propi ordinador) un ping. Si el
meu ordinador té una IP com 172.16.0.47, puc comprovar si no hi
ha cap problema al nostre propi ordinador
executant: ping 172.16.0.47 . Si hi ha resposta, podem
descartar un problema del nostre ordinador. Si no hi ha resposta, abans
de fer res més, haurem de comprovar si tenim instal.lada la
targeta de xarxa,
si no hi ha problemes d'IRQ o BASE ADRESS, si tenim carregat el
mòdul del driver de la targeta de xarxa, o si l'hem configurat
correctament a nivell d'IP.
PRÀCTICA
1- Des de YaST canvia el nom de l'ordinador. Fes que el nou nom
sigui pc506X on X és el número del teu ordinador dins de
l'àula.
2- Des de YaST Canvia el nom del domini. Fes que sigui etpc.net
3- Comprova le model del fabricant de la targeta de xarxa.
Comprova quina IRQ utilitza.
4- Des de yast2, configura manualment la connexió TCP/IP
de manera que la IP, màscara, DNS i router s'obtingui d'un
servidor DHCP.
5- Comprova la direcció IP que t'ha assignat el servidor DHCP des de l'entorno alfanumèric.
6- Configura manualment, des de l'entorn alfanumèric, la
targeta de xarxa. Previament aturaràs el client DHCP. Fes que la
teva IP sigui 172.16.240.X on X representa el teu número
d'ordinador, i la màscara serà 255.255.0.0.
7- Afegeix, des de l'entorn alfanumèric, el camí
cap el router (també anomenat encaminador o pasarel.la)
manualment. La seva adreça IP és 172.16.0.4.
8- Fes-te un ping per comprovar la teva pròpia
configuració de xarxa. Fes un ping a la resta d'ordinadors de
l'àula i comprova que tens connexió.
9- Fes un ping al router i comprova si tens connexió.
10- Comprova el valor de les adreces IP dels servidors DNS des de l'entorn alfanumèric.
11-
Modifica el valor del primer servidor DNS. Fes que sigui 80.58.0.33.
Fes que el segon i tercer servidors siguin 192.168.10.12 i
192.168.10.10.
12- Comprova que tens connexió amb 80.58.0.33. Comprova que pots navegar. Connecta't a www.google.cat.
13- Des de l'entorn alfanumèric, canvia la teva IP. Fes
que sigui 172.17.150.X on X representa el teu número
d'ordinador. Fes que la teva màscara sigui 255.255.0.0.
Comprova si tens connexió a Internet. Fes un ping al router de
l'escola, i comprova que passa.
14- Torna a posar la teva IP d'abans i comprova que tornes a tenir connexió a Internet i que funciona el ping al router.
15- Fes-te un ping a tu mateix. Comprova que passa.
16- Desconnecta el cable de xarxa i fes un ping a un altre ordinador, al router de l'escola i a tu mateix. Comprova que passa.
17- Canvia la màscara. Fes que sigui 255.255.255.0. Fes
un ping al router. Comprova que passa. Torna a posar correctament la
màscara de xarxa.
18- Esborra la direcció IP del router i comprova si pots
navegar per Internet. Torna a deixar correctament la direcció IP.
19- Fes un llistat dels móduls carregats i troba si tens
carregat en memòria i actiu el mòdul del driver de la
targeta de xarxa.
20-Desactiva la interfície de xarxa. Fes un ifconfig per comprovar l'estat de la interfície.
21- Desactiva la interfície de de loopback. Fes un
ifconfig per comprovar l'estat de la interfície. Torna a
carregar la interfície de loopback.
22- Treu el mòdul del driver de xarxa de memòria. Comprova que ha estat tret de memòria.
23- Torna a carregar el mòdul del driver de xarxa a memòria.
24- Torna a activar manualment la targeta de xarxa amb les dades de l'apartat 6, i afegeix el camí cap el router.
25- Desactiva la interficie de xarxa. Aconsegueix una IP per mitjà del client DHCP des de l'interpret d'ordres.
26- S'ha de lliurar un informe de la pràctica en format PDF a
l'adreça de correu electrònic cf(arrova)collados.org.
El nom del fitxer serà sti2_nom_cognom_pr1_linux.pdf.
Nom i cognom són els vostre propis. A
l'assumpte del correu heu de posar sti2_nom_cognom_pr1_linux.
El vostre nom, cognom i curs també ha de posar-se al
principi del treball. L'últim dia per lliurar el treball
és el 17-10-2008. Cada dia que passi d'aquesta data,
treuré dos punts a la nota del treball.